Col·lectiu Safranar
Una tupinada electoral en tota regla
Les valoracions del resultat de l’anomenada “enquesta ciutadana” han de començar per una constatació: l’equip de govern, mitjançant la majoria absoluta que posseix a l’Ajuntament, podria canviar el nom de l’avinguda del País Valencià amb un decret. Així doncs, després de veure el desenvolupament de l’”enquesta”, només es pot que afirmar que s’ha tractat d’una cortina de fum per amagar una decisió presa d’avantmà i refugiar-se en un argument demagògic d’escoltar la “veu de la ciutadania” per portar endavant una opció fortament ideologitzada i, d’aquesta manera, llançar balons fora davant de les crítiques que sorgiran d’una iniciativa tan impopular.
El procés ha estat, com hem denunciat diverses vegades, una burla democràtica. Des del plantejament unilateral, en què els grups de l’oposició hagueren d’assabentan-se de les regles del joc per la premsa, passant pel disseny de la “consulta”, en què clarament es perfomava l’opinió perquè coincidira amb els desigs de l’equpi de govern, i aturant-se, per exemple, en la declaració d’il·legalitat del procés per part de la Delegació del Govern espanyol. Com ens té acostumats el Partit Popular, lluny de rectificar en qualsevol aspecte, per mínim que siga, opten per una estratègia gairebé orwelliana de negació de la realitat, que una simple visita a les hemeroteques fa trontollar.
Però cenyim-nos ara a les xifres en brut. El primer que s’ha de destacar és el gran fracàs pel que fa la participació “oficial”. María José Català va parlar que l’objectiu mínim a assolir era un 10% del cens, tot obeint a un “clamor popular”. Una vegada coneguts els resultats, en què la participació no va arribar al 3,5%, l’alcaldessa, amb aquesta dinàmica orwelliana de què parlàvem, el que ha fet ha estat “felicitar-se” per l’”èxit” que suposava eixa xifra. Veure per creure.
Un altre aspecte que faria caure la cara de vergonya fins al líder més “demòcrata” de qualsevol república bananera ha estat el fet que, en el recompte oficial -remarquem: en el recompte oficial-, s’han registrat 85 vots més que votants. Es tracta d’un 4,16% del total. U n percentatge superior a la participació del cens. Si, a més a més, hi afegim l’alta proporció de vot nul, 63 paperetes, el percentatge de vots irregulars arriba al 7,17%; percentatge que és impossible d’assumir per a una votació suposadament “democràtica”.
Però encara hi hem d’afegir dues dades més. Les opcions del canvi superen només en 88 vots al del manteniment del nom -tot i el trampós disseny de la consulta de què n’hem parlat. Recordem: els vots fantasma són 85. I per si això encara fóra poc, des dels partits de l’oposició s’ha parlat que les xifres de participació de què es tenia constància una vegada tancat el període de votació eren més de dos-cents vots més baixes. Cal recordar que no hi hagué intervenció una vegada claurades les urnes i que aquestes varen romandre “perdudes” no menys de tres dies fins que se’n féu l’obertura.
Ara bé, si aquestes dades són flagrants pel que fa al suposat caràcter democràtic de la consulta, encara no hem acabat, ja que, donant per bones les xifres -un exercici que ni el més experimentat acròbata aconseguiria de realitzar-, encara tenim que l’opció per mantindre el nom de País Valencià suma 95 vots més que els vots de les tres opcions que passaran a la segona ronda juntes. I és que el primer nom alternatiu -l’opció “més votada”, segons informava de manera delirant Canal 9- d’Avinguda al Vedat només arreplega un 15% dels sufragis -País Valencià suposa un 46,8%, més de trenta punts davant.
És per tot açò que, si ja valoràvem que els termes en què estava plantejada la consulta pervertien el concepte de “participació ciutadana”, amb els resultats a la mà el panorama és encara més, si pot ser, contrari a les tesis de l’equip de govern i de l’alcaldessa. María José Català ha volgut emparar-se en la “decisió” dels ciutadans per donar satisfacció als sectors més ultramontans del seu partit, aquells a què tot allò que faça olor de valencianisme -com el nom del nostre país- els produeix un rebuig visceral, però remarcar una i una altra vegada que, al contrari del que ens repeteix la seua propoganda, la realitat és tota una altra i la democràcia no mereix que se la taque ficant-la pel mig d’un procés tan antidemocràtic com el que ha estat la “consulta ciutadana” per a canviar -sic- el nom de l’avinguda del País Valencià. En definitiva, si, com déiem al començament, l’Ajuntament té la capacitat legal per a canviar el nom de qualsevol carrer de Torrent, aquesta consulta no pot tindre cap mena de legitimitat democràtica. Que l’equip de govern no llance la pedra i amague la mà i assumisca les conseqüències.