Col·lectiu Safranar

Notícies RSS Hide threads | Keyboard Shortcuts

• admin 19:41 on 24 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  Cantautors sota la pluja

  Vist amb perspectiva, no podia haver anat d’una altra manera. El festival de Cantautors a Torrent d’enguany es plantejava com un homenatge a Raimon; i la gran figura de Xàtiva ja ens havia advertit: “al meu país la pluja no sap ploure…” I, efectivament, després d’unes setmanes de canícula, ens trobàvem que, ahir, uns segons més tard que Miquel Gil cloguera la seua actuació, la primera de la vetlada, amb un tema interpretat en conjunt amb Pep Gimeno “Botifarra” i la seua rondalla, les gotes, ben gruixudes, començaren a caure. Passàvem del goig més exultant a la incredulitat més absoluta en un tres i no res. Quina sort!

  I ben bé tampoc no va ser tan roïna, la sort. Pot semblar una paradoxa, però és una evidència que totes les situacions tenen un costat positiu. Perquè vàrem constatar una cosa que ja sabíem, però que ara ja no podrà tindre cap mena de contestació. El públic que, com a organitzadors, des del Safranar tenim el privilegi d’hostatjar cada a any a Cantautors és el millor públic del món. Hi hauria al voltant d’unes mil persones als jardins de l’Auditori (600 cadires demanades més una quantitat semblant a la gespa, apuntem per als Lynces de rigor). Mil persones que varen aguantar estoicament arrecerats a sota dels arbres i al hall tot el temps que vàrem haver de patir d’improvís esperant que si la pluja parava, que si podríem reprendre el concert, que si hauríem de buscar alternatives… I mil persones que ens varen dir una i altra vegada: No llanceu la tovallola! Endavant!

  Sincerament, no tenim paraules per a expressar l’agraïment que sentim. Com tampoc no en tenim per als tècnics de so, que varen donar tot un exemple de professionalitat i varen aconseguir muntar un escenari improvisat en la porta -literalment- de l’Auditori. I què dir-ne dels músics? Cap de les anteriors edicions de Cantautors s’haguera pogut dur a terme sense la complicitat i la implicació dels músics, ras i curt. I ahir, l’escalfor i l’empenta desinteressada que ens donaren, tots xops de la pluja, d’anar amunt i avall per a arranjar les coses, sense que en cap moment se’ls passara pel cap deixar-ho estar, fins i tot pensant en un concert a pèl en un racó del hall… Endavant, endavant! Volem fer música!

  Així doncs, endavant! Els companys de Rodonors Invictes llegien poemes que Vicent Andrés Estellés va dedicar a Raimon i Rafa Xambó, amb la participació de Domingo Chinchilla, es preparava per a reprendre el concert. Amb només tres temes per grup -a causa del temps perdut-, Verdcel, Rapsodes, Pau Alabajos i, finalment, Pep Gimeno “Botifarra” amb la seua rondalla -de la qual també va formar part Àlvar Carpi- aconseguien que Cantautors a Torrent tornara a celebrar-se un any més. Una nit màgica com aquesta només podia tindre una cloenda a l’alçada, esborronadora: la interpretació de La Muixaranga, amb arranjaments de Laura Navarro, per part del quartet de corda que acompanyava a Pau Alabajos.

  I és que, també vist amb perspectiva, l’edició d’enguany de Cantautors a Torrent des del títol també estava predestinada a ser l’edició de la gratitud. Una gratitud infinita. Gràcies al públic. Gràcies als músics. Gràcies, gràcies, gràcies… i Gràcies, Raimon!

   

  Reply Fes clic aquí per a cancel·lar la resposta.

  Name (required)

  Email (required)

  Web Site

   

• admin 21:56 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  

  CANTAUTORS A TORRENT 2010 “Gràcies, Raimon” - cantautorsatorrent.com
  organitza Col·lectiu Safranar - safranar.cat
  Divendres 23 de juliol, 22.00 hores
  Jardins de l’Auditori, Torrent (l’Horta-Sud)

  Amb Miquel Gil - Rafa Xambó - Pep Gimeno “Botifarra”

  Rapsodes - Verdcel - Pau Alabajos

  
  
   

• admin 21:53 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  IV Cantautors a Torrent: Gràcies, Raimon!

  Esplanada de l’Auditori de Torrent

  23 de juliol de 2010 a les 22.00. Entrada gratuïta

  http://www.cantautorsatorrent.com

  Col·lectiu Safranar

  El festival Cantautors a Torrent que organitza el Col·lectiu Safranar va nàixer amb la vocació d’omplir el buit que, pel que feia a la música en valencià, hi havia -i continua havent-hi- en les festes del poble. I ja és el quart estiu en què, si no fóra per aquesta iniciativa, al nostre poble només tindríem que pantojas. A poquet a poquet, Cantautors ha esdevingut una cita consolidada. Es tracta d’un referent per a aquells que volen gaudir d’una vetlada de música de qualitat, arrelada en la cançó d’autor i, a més a més, en la seua llengua.

  Enguany, tanmateix, hi haurà un lema i una temàtica clara: “Gràcies, Raimon!“. L’objectiu és homenatjar un dels grans referents de la cultura valenciana, una persona sense la qual no es podria entendre el País Valencià actual i un gran artista que ha ultrapassat les nostres fronteres per a portar el seu -el nostre- missatge per tot arreu del món. Parlem, és clar, del cantautor de Xàtiva, Raimon.

  En aquest sentit, la iniciativa sorgeix d’una col·laboració del Col·lectiu Safranar amb la Universitat Politècnica de València, la qual ha editat un CD amb diverses versions del cançoner del xativí. Podem trobar-hi reinterpretacions que músics valencians -uns amb més carrera a les esquenes, uns altres més novells, però tots igual de consolidats i de solvents- ens ofereixen.

  I aquest és l’espectacle que ens trobarem en la quarta edició de Cantautors a Torrent: Verdcel, que versiona Treballaré el teu cos i que ha dedicat enguany un treball íntegre a l’obra de Raimon; Pau Alabajos, que va passar per l’estudi a enregistrar la versió d’Al vent que ja venia rodant des que xafà el primer escenari -i abans-; Miquel Gil, redescobrint-nos la faceta del Raimon que posava música als clàssics amb Só qui só; Rapsodes, sorprenent i portant al seu terreny del rap el Desig de cançons; Pep Gimeno “Botifarra”, també socarrat i il·lustrant-nos el deute que Raimon tenia amb la tradició del cant d’estil; i Rafa Xambó i Àlvar Carpi, que també s’enfrontaven a la immortal Al vent, que complia 50 anys. De tot això i més podrem gaudir el pròxim 23 de juliol a l’esplanada de l’Auditori.

   

• admin 21:53 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  Cantautors a Torrent 2010 - “Gràcies, Raimon!”

  Esplanada de l’Auditori de Torrent

  23 de juliol de 2010 a les 22.00 hores. Entrada gratuïta

  http://www.cantautorsatorrent.com

  Col·lectiu Safranar

  El festival Cantautors a Torrent arriba enguany a la quarta edició. Es tracta d’un referent per a aquells que volen gaudir d’una vetlada de música de qualitat, arrelada en la cançó d’autor i, a més a més, en la seua llengua.

  En aquest cas hi haurà un lema i una temàtica clara: “Gràcies, Raimon!“. Un homenatge al nostre cantautor universal de Xàtiva. La iniciativa parteix d’una col·laboració del Col·lectiu Safranar amb la Universitat Politècnica de València, la qual ha editat un CD amb versions del cançoner del xativí.

  I aquest és l’espectacle que ens trobarem: Verdcel, que versiona Treballaré el teu cos i que ha dedicat enguany un treball íntegre a l’obra de Raimon; Pau Alabajos, que va passar per l’estudi a enregistrar la versió d’Al vent que ja venia rodant des que xafà el primer escenari; Miquel Gil, redescobrint-nos la faceta del Raimon que posava música als clàssics amb Só qui só; Rapsodes, sorprenent i portant al seu terreny del rap el Desig de cançons; Pep Gimeno “Botifarra”, també socarrat i il·lustrant-nos el deute que Raimon tenia amb la tradició del cant d’estil; i Rafa Xambó i Àlvar Carpi, que també s’enfrontaven a la immortal Al vent, que compleix 50 anys fent de la data una bona excusa per a un homenatge imprescindible.

   

• admin 21:52 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  CANTAUTORS A TORRENT 2010

  “Homenatge a Raimon”

  Què és Cantautors a Torrent?

  Enguany, el Festival Cantautors a Torrent arriba ja a la quarta edició. Es tracta, per tant, d’una data ja plenament consolidada en el marc de les festes del nostre poble i també una referència per a tota la comarca donat el seu caràcter original i innovador. A més a més, va nàixer des de l’espenta i la iŀlusió de la societat civil, d’un grup de gent que volia moure’s per fer incrementar l’oferta cultural de la seua ciutat. I la recepció per part dels torrentins ha superat, aquests darrers tres anys, totes les expectatives que els organitzadors s’havien proposat. És per això que estem parlant, doncs, d’una cita consolidada i, a més, en creixement.

  Quins són els objectius?

  La principal fita que busca assolir Cantautors a Torrent és normalitzar la presència dels músics valencians al nostre poble. Considerem que és una tasca necessària, ja que, com es pot comprovar veient el programa d’actuacions musicals dels darrers anys, sinó haguera estat per la nostra iniciativa no s’haguera escoltat música en valencià al nostre poble.

  Una mà estesa a la coŀlaboració

  La nostra vocació com a organitzadors no és, però, mantindre’ns al marge de les institucions, sinó que volem coŀlaborar-hi. Considerem que tots som Torrent i, doncs, tots participem, en major o menor mesura, dels organismes de què es dota la nostra ciutat per al seu funcionament. A pesar de tots els esforços que hem fet per poder arribar a unes sinergies comunes amb l’Ajuntament, la resposta que hem rebut no ha estat a l’alçada. És per això que hem arribat a un acord per a l’edició d’enguany amb la Universitat Politècnica de València, mitjançant el Servei de Promoció del Valencià.

  Edicions anteriors

  Cantautors a Torrent ja nasqué amb una vocació de portar musics en valencià, però, a més a més, amb una qualitat i solvència contrastada. Era el cas de la primera edició, amb el cantautor torrentí Pau Alabajos, Senior i el Cor Brutal, Sergi Contrí i Cesk Freixas. La segona edició continuà posant el llistó més alt encara pel que fa la participació, tot comptant amb Miquel Gil, exvocalista d’Al Tall i una referència de la World Music mediterrània, Feliu Ventura, que venia de fer una gira conjunta amb Lluís Llach i, finalment, Meritxell Gené. L’any passat el festival mostra el seu vessant més lúdic amb un concert de Les Mãedéus, que ens portaren el seu humor de la mà d’una gran nòmina de coŀlaboradors de la talla de Paco Muñoz, Pep Gimeno “Botifarra”, Enric Banyuls i Manolo Miralles d’Al Tall, Bajoqueta Rock, Orxata Sound System i molts d’altres.

  L’edició d’enguany

  L’edició d’enguany sorgeix d’una coŀlaboració amb el Servei de Promoció del Valencià de la Universitat de València per a muntar un espectacle que reproduïsca el CD que varen editar en commemoració del 50 aniversari de la composició d’una cançó que va marcar un abans i un després, no només en la música, sinó en tots els sentits, a la nostra terra: Al vent. En aquest sentit, el disc (Gràcies, Raimon!) servia per a homenatjar a una figura de la importància per als valencians com és Raimon. Grups jóvens però consolidats s’oferiren a elaborar una versió del repertori del cantautor de Xàtiva per al disc. I és aquest fruit el que nosaltres portarem enguany a l’escenari: un festival amb set grups participants: Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra”, Rafa Xambó i Àlvar Carpi, Pau Alabajos, Verdcel i Rapsodes.

   

• admin 21:50 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  Gràcies, Raimon!

  

  Una bona prova de l’actualitat del llegat de Raimon és l’adaptació que artistes de tots els gèneres n’han fet de manera constant durant aquests 50 anys que el de Xàtiva porta damunt dels escenaris. Com a commemoració, la Universitat Politècnica de València ha editat el disc que ara ens ocupa, amb l’explícit títol deGràcies, Raimon. Tot i la il·lusió dels promotors de la iniciativa, l’àrea de Normalització Lingüística, cal lamentar que el disc no haja tingut la difusió que es mereixia i gairebé haja quedat com a peçaunderground. Però açò és una mostra de la política lingüística de l’entitat i les anàlisis transcendeixen aquest espai.

  Les versions que abraça el CD van des d’una primerenca, del 1966, de Si un dia vols per part de Lluís Miquel i els 4 Z fins a deu propostes d’artistes actuals que han enregistrat les cançons a posta per a aquest treball. Evidentment, la part més interessant és aquesta segona, de llarg. No només perquè és on es troba l’originalitat del recull, ja que les versions anteriors ja havien estat enregistrades i distribuïdes, sinó també per la qualitat. De fet, podem observar com de difícil i personal és l’estil del xativí tot escoltant D’un temps, d’un país en la veu de Joan Manuel Serrat. I millor que ho deixem ací.

  Pel que fa a les noves versions, doncs, ens trobem com cadascú ha portat al seu terreny el corpus de Raimon. I açò dit amb el millor dels sentits. Per exemple, podem escoltar la versió en clau reagged’Indesinenter per La gossa sorda, que funciona molt bé. O l’acostament d’Una vaca amb un vedellet en braços a la veu de Pep Gimeno “Botifarra”, que demostra les arrels de cant d’estil valencià que impregnaven el can de Raimon. I, per a demostració més clara, Oh, desig de cançons en mans de Rapsodes, que, en clau rap per als versos i country per a la tornada, senzillament esdevé impossible de reconéixer.

  Com a versions més canòniques però no per això menys reeixides, ans al contrari, destaquem l’Al vent de Pau Alabajos, amb uns arranjaments de corda magnífics per part de Laura Navarro, tema que el de Torrent per fi enregistra després que siga un inevitable en els seus concerts. I en aquest terreny entre l’estil propi i la fidelitat al llegat raimonià, està també les interpretacions de La mar respira calma, amb un regust americà encertadíssim, i Treballaré el teu cos, per part de Verdcel.

  En definitiva, unes noves propostes interessantíssimes d’actualització del cançoner de Raimon que mereixen molt més ressò.

   

• admin 21:49 on 14 juliol 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  Crònica d’un temps d’un país

  Títol: Al vent. Crònica d’una nova cançó
  Autor: Carles Gámez
  Editorial: Publicacions de la Universitat de València
  Any: 2009

  Enguany fa cinquanta anys que Ramon Pelegero Sanchis tornava al seu poble, a Xàtiva, en moto amb un amic asturià i, com una epifania per a la nostra cultura, li venia el vent a la cara. Més tard, ja convertit en Raimon, presentava i començava a circular la cançó pels ambients universitaris de la grisa ciutat de València de la fosca nit del franquisme. No serà, però, fins al 1963 quan Al vent, ja convertit en tota una referència, arribarà a plastificar-se amb aquella portada inoblidable d’Oriol Maspons i que encara continua sent igual de punyent.

  Ni Raimon ni Al vent, però, necessiten d’aquestes efemèrides per a tornar a la gola i oïts del poble, ja que mai no se n’han anat i les noves generacions van, una a una, fent-los seus i mantenint-los en constant dinamisme. En aquest sentit, serveix de constatació prou destacada la permanència en el repertori del cantautor de Torrent Pau Alabajos una infatigable versió d’Al vent i una assumpció del cànon raimonià.

  Ara bé, dates redones d’aquesta mena són molt necessàries pel que signifiquen de posada al dia de propostes duradores que agafen l’excusa per fer-se un lloc. És el cas d’aquest magnífic volum que ara ens ocupa, Al vent. Crònica d’una nova cançó, de Carles Gámez, editat per la Universitat de València. La reflexió, la posada en valor, se serveixen d’aquestes dates perquè el debat s’inicie a l’àgora pública.

  Al principi, fou el crit. I, així, la irrupció d’aquell jove cantautor de Xàtiva és l’espurna que aplega relat d’història de la cultura que ens endinsa en la quotidianitat d’una època. Gámez, molt bon coneixedor dels viaranys de la música popular i que ja havia dedicat monografies a Lluís Llach, entre d’altres, reïx a dibuixar un fresc que ens transporta als sons que marcaven el dia a dia en què es va gestar Al vent. Així mateix, també hi assistim a les noves propostes que van sorgint arreu del globus i que serviran d’inspiració per al nostre jove xativí que busca la seua veu. Tenim la irrupció dels cantautoria Itàlia, on naixerà aquesta particular manera de fer; la chanson francesa de Brassens, Brel o Ferré que tant influiran els primers dels setze jutges i que seran un far de constant guia; l’esclat de labossa nova al Brasil, amb Antônio Carlos Jobim, João Gilberto, Vinícius de Morais, etc. i el posterior naixement del tropicalisme de Caetano Veloso, Gal Costa o Gilberto Gil… En definitiva, som transportats als sons que ambientaven eixe país que tota una generació va començar a fer els anys seixanta.

  Cal assenyalar, doncs, que un dels grans encerts del llibre és aconseguir fer valdre eixa crònica de què ens parla el títol. El text és un goig de lectura amanida amb les imatges dels cantants i les portades com va més agosarades dels vinils que facturaven. Es tracta, de fet, d’una viatge amb Raimon com a protagonista a què som convidats d’espectadors. D’aquesta manera, per exemple, quan aquell jove de Xàtiva que cridava des de la necessitat existencial més primària s’embarca en l’aventura de musicar una obra densa com la poètica d’Espriu -i més encara l’encert en un primer moment perplex de deixar de banda La pell de brau-, el lector ja ha copsat la lògica d’eixa evolució, així com la desembocadura del compromís cívic en recordar els poetes valencians clàssics. Perquè, cal recordar-ho i, en aquest sentit, el llibre és modèlic, el descobriment seminal d’una tradició amagada va resultar d’una tasca emancipadora encomiable. En aquest sentit, Ausiàs March s’empelta de manera completament natural amb el crit alliberador de Raimon.

  Estem, doncs, davant d’una obra que posa en valor el que siga un dels moviments punters de la cançó europea i una de les fites més importants de la cultura a casa nostra com és la Nova Cançó. Quedaran, de fet, pocs elogis a fer a eixa generació. Quedaran, això sí, moltíssims, massa, reconeixements a fer-hi per part de les institucions -tema que no entra en el plànol narratiu del llibre, com és l’oblit covard d’aquest compromís per part del poder una vegada ja n’ha fet ús. Cal sentir-nos orgullosos del nostre patrimoni musical, el qual, perquè encara resulte més admirable, continua sent, com aquell Raimon que ens mira des de la coberta de l’EP amb el quartet joiós d’Al Vent, Som, A colps, La pedra, d’una actualitat punyent. Quan, de fet, hom pensa en l’esclat alliberador que podien suposar eixes cançons fa cinquanta anys no deixa de pensar, en definitiva, el que encara suposen ara.

  
  

   

• admin 23:28 on 22 abril 2010 | 0 Permalink | Reply
  

  II Jornades d’Història: Amèrica Llatina
  Casa de Cultura de Torrent (Carrer de Sagra, 13 -a un minut de la parada del metro de Torrent)

  - Dimarts 27 d’abril a les 19.45
  La vitalitat de les llengües indígenes i la seua necessitat
  Julio Calvo

  El president de l’Equador va inaugurar el seu mandat amb unes paraules en quítxua i va comprometre’s perquè l’estat adoptara unes polítiques antidiscriminatòries. L’aimara Evo Morales impulsa una reforma constitucional a Bolívia per reconéixer el caràcter multinacional de l’estat en el qual les llengües indígenes esdevindran oficials. També al Paraguai el guaraní continua fent camí i, de fet, ja ha esdevingut llengua oficial del Mercosul. Estem parlant, doncs, de llengües que, malgrat tots els entrebancs de la història, encara tenen una vitalitat forta i comencen a emprendre la ruta
  del redreçament.

  - Dijous 29 d’abril a les 19.45
  Acude, una experiència d’economia popular a El Salvador i Colòmbia
  Pau Soler i Dani Fabra

  El documental explica la creació d’una cooperativa de crèdit i estalvi a El Salvador repassant la història recent des de la guerra civil i mostrant com els mateixos camperols s’organitzen no tan sols per finançar els seus negocis, no rendibles segons els bancs, sinó per fins i tot estalviar. Una nova economia popular que no sorgeix de cap model teòric sinó directament de la gent.

  - Dimarts 4 de maig a les 19.30
  Cuba i la fi del somni socialista
  Joan del Alcázar

  Han passat cinquanta anys des d’aquell primer dia de 1959 en què uns centenars d’homes armats, joves i barbuts, van entrar en la ciutat de l’Havana victoriosos. Havien fet fugir un dels dictadors més odiats pel seu poble i, alhora, gran amic de la potència del nord: els Estats Units.

  La Revolució Cubana va emergir a l’escenari internacional com una proposta heterodoxa i atrevida; tractava, senzillament, de construir el socialisme en un petit país caribeny, prop de les costes de la superpotència capitalista.

  Cinc dècades després, aquells joves que estaven al voltant de la trentena són ancians que passen dels vuitanta. El socialisme soviètic que els va permetre la superivència s’ensorrà fa quasi vint anys, però el règim inaugurat
  en 1959 resisteix amb penes i treballs. Farem una anàlisi del que han representat eixes cinc dècades i veurem quina és la realitat del règim castrista en el moment actual.

  - Dijous 6 de maig a les 19.45
  Xile, memòria i resistència
  Sergi Tarín i Lucho Roa

  El cantautor xilé, Lucho Roa, i el periodista valencià, Sergi Tarín, parlaran sobre les resistències socials durant la dictadura d’Augusto Pinochet a Xile. El primer ho farà des de la proximitat que suposa haver-la viscut en primera persona. Ens contarà com fou el moviment de la cançó popular clandestina i la persecució que patiren els seus protagonistes. El segon reflexionarà sobre l’oposició al pinochetisme de sacerdots progressistes i teòlegs de l’alliberament.

  En abril de 2009, Tarín recorregué Xile entrevistant alguns dels seus referents. També resseguint les petjades d’Antoni Llidó, religiós de Xàbia assassinat i desparegut al país andí el 1974. Després de la xarrada, tots dos oferiran un recital amb cançons i poemes d’aquells temps de lluites i repressió.

   

• admin 23:51 on 12 desembre 2009 | 0 Permalink | Reply
  

  La marxa reivindicativa a TV3

   

• admin 23:43 on 12 desembre 2009 | 0 Permalink | Reply
  

  L’Accent

  Marxa a peu contra el tancament de TV3 al País Valencià

  El col·lectiu Safranar de Torrent, juntament amb Acció Cultural del País Valencià, ha organitzat aquesta setmana una sèrie d’actes “Per TV3 al País Valencià”. El dijous 10, a l’Institut Tirant lo Blanch, més de cent cinquanta persones gaudiren de l’espectacle de Xavi Castilló i de la seua companyia Pot de Plom Teatre.

  Aquest dissabte 12, un centenar de persones han marxat a peu fins al cim de la serra Perenxisa on actualment es troba el repetidor d’ACPV que emet la senyal de la televisió pública principatina per a més d’un milió tres-centes mil persones.

  Al costat del repetidor i sota una gran pancarta per la llibertat d’expressió, els assistents han pogut gaudir de l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”.

  Des del proppassat 30 d’octubre, el Govern valencià té l’autorització judicial per precintar aquesta instal·lació, per bé que encara no sé sap quan l’executarà. Davant la incertesa, el col·lectiu Safranar ha decidit mobilitzar-se per denunciar la retallada de la llibertat d’expressió. Enguany fa dos anys ja des que el Govern va començar a censurar la senyal de TV3 al País Valencià amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta

  Mentre ACPV continua amb la campanya de recollida de signatures per presentar una iniciativa legislativa popular al Congrés espanyol (en aquests moments ja n’ha recollit més de dues-centes mil), entre els assistents a la marxa es copsava la ferma voluntat d’impedir que es tanque el repetidor de Perenxisa, motiu pel qual estaran alerta per si cal tornar a pujar-hi.